La corrupció es vesteix de seda

Enric Giner

El pla Caufec està marcat des dels inicis per la manca de transparència i les jugades per l’esquena. Els diners en joc són molts i la cobdícia de persones sense escrúpols supera la ficció. Aquesta és només la punta de l’iceberg que coneixem malgrat la desinformació i l’ocultació.

Antecedents
El 1985, la Corporació Metropolitana de Barcelona proposa la construcció d’un pàrquing metropolità als terrenys del motocròs (7 ha).

L’incipient ajuntament de llavors es nega rotundament pels problemes que suposaria per Esplugues en uns terrenys catalogats com a zona verda.

Llavors es deia que això augmentaria les servituds respecte de Barcelona doncs unes zones per l’oci quedarien com a grans taques d’asfalt. Això va ser abans de veure els terrenys com un veritable negoci… quins anys!!

Inicis del projecte i Port Aventura

L’origen del pla Caufec prové de l’encàrrec a tres directius de Fecsa de treure l’empresa de la crisi a partir de 1987. Aquests veuen els terrenys de Finestrelles i pensen en el soterrament com a font d’ingressos (a esquenes del president del moment).

A finals dels 80 la Generalitat necessita inversions per construir Port Aventura ja que el projecte d’oci estrella de Jordi Pujol passa d’escàndol en escàndol, sempre amb l’aval de la Generalitat i amb el conegut financer Javier de la Rosa desviant milions al seu compte personal.

Fecsa s’ofereix a invertir a Port Aventura canvi de la modificació del PGM que suposa el pla Caufec. Així, Fecsa comença els contactes per fer-se amb el 30% de la societat que impulsa Port Aventura (llavors Tibigardens).

Aquells tres directius de Fecsa veuen la possibilitat d’un gran negoci amb l’excusa de soterrar les línies elèctriques. Fins i tot creen una empresa a títol personal (Profesa) que s’integra dins Caufec S.A. i formen part de la direcció. Un d’ells era Juan Vives, advocat de Mariano Rubio (corrupte ex governador del Banco de España…).

Caufec S.A.
L’abril de 1991 es forma Caufec S.A. El projecte inicial és gestionat per Fecsa, Financiere Esplugas (filial de la francesa Cauval) i Profesa.

Compra de terrenys
El 1992, els terrenys són valorats en 1.194 M ptes, quan dos anys abans la mateixa Fecsa el fixa en 480 M ptes.

Comença la carrera per comprar terrenys dins el sector. En aquell moment, l’arquitecte de l’ajuntament d’Esplugues Vaccaro i el regidor del P$OE a El Prat José Fernández (numero 2 del partit al municipi durant molts anys) formen part de la Junta de Compensació que gestiona el futur de les 37 finques diferents (expropiacions, incorporacions al negoci, compra-venda…).

Caufec assegura tenir el 75% de les finques, mentre al registre de la propietat d’Esplugues no hi havia cap al seu nom.

El 1992, Caufec afirma haver pagat 2.800 M ptes per diferents parcel·les dins el sector afectat. La realitat era que aquestes compres figuren al registre a nom de terceres societats que poc després no existien o no eren localitzables al domicili social.

En canvi, moltes finques apareixen registrades a nom de la familia March de Ses Illes, banquers que financen la dictadura franquista. Estranyes expropiacions a petits propietaris per construir les torres elèctriques. Aquestes propietats s’haurien de retornar doncs no es pot canviar l’ús d’una expropiació.

Pel camí, Caufec necessita comprar terrenys del sector sud. Una sospita apunta al fet que el regidor Fernández (El Prat-P$OE) porta a les famílies gitanes que s’instal·len al càmping Barcino.

L’objectiu encobert: crear mal ambient amb els propietaris del costat per comprar les cases a preu inferior. D’on vénen aquestes famílies és encara un enigma que l’equip de govern s’ha negat a respondre públicament a plens municipals.

Coincidències en noms propis
Entre altres curiositats, a l’acta de constitució de Caufec, el nom de Juan Vives Rodriguez de Hinojosa apareix dues vegades amb 2 dni‘s diferents i 2 identitats diferents (…): aquest personatge és el secretari de la societat. Firmant els documents només apareix un sol Juan Vives sense especificar quin dels dos(…).

Antonio Maria de Anzizu Furest és procurador dels tribunals i de CAUFEC S.A. S’encarrega dels tràmits del contenciós interposat per les AA.VV.

Anzizu representà a l’exalcalde Toni Pérez en el judici que el condemna per prevaricació el març’98.

El setembre’98 forma part de l’equip de procuradors de Promociones Ruve, constructora amb vincles amb el P$C.

Intents de frenar l’oposició: Miquel Roa

L’arquitecte Miquel Roa es reuneix amb la Coordinadora d’AAVV un cop el projecte ja està aprovat, l’any 2002. Es presenta com a mediador entre ajuntament i Coordinadora amb l’objectiu encobert de fer retirar el contenciós de juny de 2001.

Proposa solucions de vialitat com la creació d’un túnel sota l’autopista que comuniqués Finestrelles i Can Vidalet. Així, el 5 de febrer. de 2002 la Coordinadora d’AAVV suspèn el procés del contenciós per facilitar una alternativa consensuada. Aquest és un pas de bona voluntat doncs Sacresa deia que reconsideraria substancialment el projecte. La posició de l’arquitecte Roa era “trobar punts en comú”.

El final d’aquest intent de neutralitzar l’oposició acaba quan el totpoderós gerent de l’ajuntament Enric Giner assegura que els 234.000 m2 són innegociables. Un temps després la Coordinadora continua la tramitació del contenciós-administratiu (8 de novembre de 2002).

La realitat és que el nom de Miquel Roa apareix als plànols del pla Caufec com un arquitecte del projecte…

L’arquitecte Miquel Roa ha edificat a peu de tramvia a Esplugues i Cornellà. Promou la descatalogació de les casetes Pons per dissenyar l’edifici on després té el despatx. És arquitecte d’algunes obres de Promociones Ruve a Sant Feliu de Llobregat i implicat a diverses promocions urbanístiques a Esplugues. Ha dissenyat el projecte de Mas Lluhí per a construir a la Collserola santjustenca.

Roa ha defensat el tramvia i és molt proper al govern local. Considerat especialista a resoldre conflictes entre ajuntament i Generalitat. Membre destacat de Ciutadans pel Canvi, es va presentar a les llistes del P$C les darreres eleccions a la Generalitat.
Herència de Pérez
L’exalcalde Antoni Pérez és l’ideòleg de la política urbanística especulativa de l’ajuntament que afavoreix a les constructores. Pérez agafa el control de la regidoria d’urbanisme a partir de 1983 col·locant a unes altres persones com a responsables.

Des de llavors, la política urbanística s’apropa a les empreses constructores aprovant la majoria de projectes sol·licitats. El pla Caufec és una herència de Pérez doncs va ser un dels grans impulsors.

Gens estrany si veiem el seu historial: tramvia, Can Hospital, La Rajoleta, Torrent d’en Farré, Sant Llorenç, Promociones Ruve, casetes Pons, etc.

Però el que està clar és que hi ha gent que fa massa anys que actua a l’ombra sense conseqüències polítiques. La regidora Maribel Fernández va ser responsable d’urbanisme des de 1987. Enric Giner és qui ha remenat les cireres a l’ajuntament des de fa 30 anys encara que generalment s’ha mantingut a l’ombra. Recordem que el 1998 Pérez va marxar de l’ajuntament amb sentència judicial per prevaricació i el va substituir Lorenzo Palacín. 25 anys després d’aprovat el pla Caufec, l’ajuntament fa servir els mateixos arguments per defensar-lo.