L’impacte ambiental: un mur a l’entrada de Collserola

El Pla Caufec proposa formar un mur de ciment tapant les residències existents i els nous habitatges a construir. A més, vol crear un conjunt de construccions molt dens i de baixa alçada (per sobre de l’escola Isabel de Villena) que s’adapta a la falda de Sant Pere Màrtir on hi ha l’entrada al Parc de Collserola. La construcció al sector nord del pla Caufec fa que aquells terrenys deixin de ser un pas intermedi entre el Parc de Collserola i la zona urbana. Així, pretén formar una frontera de ciment estable, permanent, lineal i abrupta entre espais enterament urbans i espais naturals. El resultat és la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans.

Passejada per Collserola

Aquests espais de transició tenen un alt nivell de biodiversitat, redueixen els incendis i altres factors de risc i amorteixen la pressió contaminant i destructiva sobre les àrees centrals de Collserola.

L’eliminació dels espais de transició significa també una clara pèrdua de diversitat. La proximitat d’ambients diversos posen a l’abast una major densitat de teixits nutrients i de refugis que alimenta la riquesa d’espècies.

A més, aquests espais cobreixen les necessitats biològiques de moltes espècies que crien i fan els seus nius en ambients forestals.

Són espais oberts amb molta fauna i flora i esdevenen zones d’alimentació per nombroses espècies de fauna silvícola (que viuen dels arbres). Són, per tant, fonamentals per a la conservació de la vegetació i fauna de Collserola.

Cal remarcar que la urbanització d’aquest espai natural és un procés irreversible. Significa una pèrdua definitiva d’aquests espais, de la seva biodiversitat i de la seva funció ambiental.

Per altra banda, l’eliminació de la frontera no lineal, difusa i dinàmica que són els espais de transició augmenta clarament el risc de cara als incendis forestals. D’aquesta manera en augmentar el contacte entre la natura (prat, brolles) i la ciutat i la consegüent freqüentació incrementen les situacions que poden generar un foc i afectar a la coberta vegetal. Aquest mateix incendi representa una amenaça per a les persones que hi viuen al mig.

Finalment, cal considerar que el pla Caufec s’ha planificat encaixant-lo amb la resta del teixit urbà, però sense tenir en compte la transició amb el territori menys artificialitzat que l’envolta. El pla Caufec elimina dràsticament els espais de transició.

Aquesta pèrdua afecta a la qualitat del paisatge i comporta greus problemes en la funcionalitat i pre­ser­vació dels espais naturals que l’envolten i un increment de la pressió sobre les àrees centrals de Collserola. Cal remarcar que la importància de Collserola és en el seu patrimoni natural i els valors paisatgístics i patrimonials. Però el que resulta un valor afegit en Collserola és la seva situació estratègica. I és que aquesta serra esdevé un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana d’uns 3 milions d’habitants on es concentra un 50% de la població de Catalunya.

L’informe mediambiental presentat per Sacresa

L’estudi mediambiental que Sacresa aporta per justificar la construcció a la falda de Collserola consta de 4 pàgines (2 de text i 2 de plànols). Destaca la meravellosa connexió de carrils bici.

L’informe mediambiental fet per Sacresa afirma que el pla Caufec (40 hectàrees) es basa en l’ocupació del 41% del terreny amb 234.800 m2 i alçades dels edificis de 28, 30, 36, 52 i 105 metres. Aquesta ordenació respon, segons l’empresa, als objectius següents:

*Afavorir un desenvolupament urbanístic sostenible i que promogui una utilització racional del territori i el medi ambient.
*Promoure una ordenació que permeti assolir uns nivells adequats de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental i de preservació.
*Preservar el valor paisatgístic preexistent
*Establir una ordenació que tracti de preservar el valor paisatgístic.
*Proposar unes tipologies edificatòries que no afectin visualment a les zones consolidades
*Millorar qualitativament les zones verdes

I finalment diuen: “aquesta modificació planteja una ordenació molt correcte medi ambientalment parlant…”.

Serà parlant, perquè entre altres coses volen destrossar una entrada al Parc de Collserola creant un mur visual als habitatges existents, desgracien totalment el paisatge i fan sostenible només els guanys dels promotors i de l’ajuntament.

Ni un pas més: Collserola en constant perill!!

La primera vegada que el pla Caufec va arribar als serveis jurídics de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat va ser el 14 de gener de 1993. L’informe que va emetre va destacar totes les infraccions jurídiques que contenia aquell projecte. Les infraccions eren diverses i especialment greus, una d’elles remarca que:

“(…)s’afecten terrenys ordenats pel Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola, preveient l’actual proposta d’edificació dins del propi àmbit del Pla(…)”.

L’execució del Pla Caufec compor­taria l’edificació en terrenys ocupats per prats i brolles, ambients naturals caracteritzats per la manca d’arbres.

PRATS
Als prats predominen les gramínies, plantes ben adaptades a la sequera anual, l’albellatge i el llistó.

BROLLES
Les brolles són ambients amb una vegetació de fins a 1 metre d’alçada, més o menys esclarissada on les gramínies tenen un paper important. El romaní, l’estepa ladanífera i el bruc són algunes de les espècies representatives.

FAUNA
Pel que fa a la fauna hi ha un seguit d’espècies sorprenents que mostren l’interès ecològic d’aquestes comunitats. Cal remarcar que moltes d’aquestes espècies estan protegides.

Llagosta de gran interès, la xinxa de camp, la sargantana ibèrica, el sarganter gros, la serp blanca o la colobra verda, entre d’altres. Pel que fa als ocells, destacaríem el xoriguer, el bitxac, la garsa o el tallarol capnegre.

És per això que l’edificació que proposa el Pla Caufec comportaria l’eliminació irreversible d’una part petita però no poc important de Collserola, amb un elevat valor ecològic i paisatgístic. Donaria, doncs, un pas més a la invasió de l’ésser humà d’un espai natural que de mica en mica veiem com va quedant reduït, fragmentat i alterat.

Què et pots trobar?

BRUC: Espècie de caràcter mediterrani. Arbust amb les flors blanques en forma de campaneta i les fulles cauen fàcilment en tocar-les. Forma brolles.

ROMANÍ: Arbust amb fulles verdes tot l’any i flors d’un blau pàl·lid. Prefereix els llocs assolellats, formant brolles. Molt emprat a la cuina i en medecina, té moltes virtuts en tota mena de malalties.

ESTEPA LADANÍFERA: Vegetal molt inflamable i fàcilment calcinada pels incendis. Forma brolles. Se n’ex­treu una resina emprada en medecina i perfumeria.

LLISTÓ: Gramínia abundant a la terra baixa mediterrània on domina als prats i brolles degradades.

ALBELLATGE: Espècie tropical de les sabanes africanes. Forma prats secs que recobreixen grans extensions a les solanes de terra baixa.

TALLAROL NEGRE: Es veu a les brolles mediterrànies, enfilat a les branques i movent característicament la cua.

BITXAC: Ocell petit que sol enfilar-se dalt dels branquillons per estar a l’aguait de caçar petits insectes dels hàbitats oberts.

XORIGUER: De la família dels falcons, és un rapinyaire diürn. Prefereix les zones desforestades on caça insectes, petis ocells i micromamífers.

GARSA: Ocell gros. Molt comuna als espais oberts, escridassa l’enemic que passa amb un txatxatxatxatxac!.

SERP BLANCA: Pot arribar fins als 150 cm de longitud. És una espècie agressiva, d’hàbits diürns que viu a llocs secs i assolellats.

SERP VERDA: Amb la serp blanca és una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes. Pot superar els 2 m, la serp més grossa de les nostres terres. És verinosa i viu a les àrees seques amb vegetació baixa.

Conscients que bona part de la zona no urbanitzada es troba en un estat força lamentable i degradat, aquest fet no és excusa ni motiu, i ni molt menys justifica la urbanització, i per tant la destrucció irreversible d’aquestes zones. Caldria, doncs, intentar restaurar les zones degradades i eliminar els factors i activitats que propicien aquest estat.