Què és el pla Caufec?

L’ajuntament d’Esplugues impulsa des de 1991 un dels projectes urbanístics més especulatius de la història de Catalunya. D’un cop s’augmenta un 780% els metres a construir establerts pel Pla General Metropolità de 1976 possibilitant la destrucció d’una gran reserva natural al peu de Collserola. Amb l’objectiu de soterrar les línies elèctriques es justifica una actuació plena d’irregularitats que només respon a interessos empresarials privats.

El motiu d’aquesta promoció urbanística és el soterrament de les línies elèctriques, des de Sant Pere Màrtir fins a la subestació de Collblanc. Afecta un total de 40 hectàrees entre els barris de Finestrelles al peu de Collserola i Can Vidalet.

caufec-sud

El projecte és promogut per Fecsa i la societat francesa Cauval que donen lloc a Caufec. Una vegada aprovat el projecte, la immobiliària Sacresa compra els terrenys i continua el projecte amb la constructora ACS.

A canvi del soterrament de les línies es concedeix un gran volum edificatori per a la construcció d’oficines, habitatges i un macrocentre comercial que suposa una transformació substancial d’Esplugues doncs es construeix un barri nou que augmenta un 11% l’edificabilitat de tot el poble.

Aquest projecte està envoltat de corrupteles des dels seus inicis que l’acompanyen fins avui dia.

Les associacions veïnals s’han preocupat des dels inicis pel desenvolupament del projecte. No s’han oposat al soterrament de les línies elèctriques ni a una edificabilitat raonable i consensuada amb el veïnat. L’objectiu és la rehabilitació de les zones degradades i la construcció dels necessaris pisos de protecció i equipaments públics al solar del Barcino. Però l’ajuntament fa 25 anys que es manté desoint les crítiques, silenciant les protestes i menyspreant al veïnat.

Però molta gent d’Esplugues no està conforme amb la solució adoptada, perquè la desproporcionada urbanització massificarà d’edificis la zona, impactant greument contra el medi ambient i afavorint un desenvolupament urbanístic que exclou a la majoria de persones del poble. Es volen fer dues torres de 105 metres d’alçada (gratacels com l’ex-edifici Windsor de Madrid), el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona (el doble que l’Illa en el primer pla i reduït en la segona versió) i altres blocs que fan que la urbanització que acompanya el soterrament faci preferir les torres d’alta tensió.

A més, aquesta macroconcentració d’oficines, habitatges, hotels i comerços produirà un col·lapse de trànsit a la vila d’Esplugues en un nus viari estratègic d’entrada i sortida de Barcelona amb un moviment diari de més de 35.000 persones. També afectarà greument al petit i mitjà comerç i als malmesos mercats locals.

D’altra banda, aquests barris tenen dèficits importants d’equipaments socials, esportius, docents, culturals, sanitaris i assistencials, que s’han d’afegir a les necessitats dels 709 habitatges nous. El primer pla eliminava 100.000 m2 d’equipaments que el Pla General establia pel sector. En el segon s’afegeixen alguns equipaments de gestió privada per intentar legitimar el projecte.

Per tot això, les AAVV van iniciar ara fa 25 anys una lluita contra aquest megaprojecte tal com està proposat actualment, sempre i quan no es racionalitzi i resolguin tots els problemes d’impacte ambiental, edificatori, viari i d’equipaments que planteja.