Esplugues reanima el projecte d’un barri de 700 habitatges

  • El pla urbanístic s’inicia amb un centre comercial i segueix el mateix esquema d’abans de la crisi
, , Esplugues de Llobregat

Els carrers es van construir a la falda de Collserola fa una dècada, però els pisos no es van arribar a construir, només hi ha males herbes. L’esclat de la bombolla immobiliària i la fallida de la promotora Sacresa van frenar els plans del pla Caufec (la denominació comercial és Porta Barcelona), un pla urbanístic concebut als anys noranta i aprovat el 2004. Tot va quedar completament abandonat durant els pitjors anys de la crisi.

Ara que el sector immobiliari comença a aixecar el cap, les màquines tornen a treballar a Esplugues de Llobregat. Semblava que aquelles idees prèvies a la crisi ja eren part del passat i que el futur seria diferent, però no. Els promotors i l’Ajuntament consideren que ha arribat el moment de rematar la feina i aixecar més de 700 pisos en uns terrenys d’Esplugues pràcticament al costat de la Diagonal i la Ronda de Dalt, una ubicació única. La ciutat guanyarà milers de veïns on ara només dormen alguns senglars que baixen de la serralada buscant menjar.

La primera pedra la posarà la promotora Milenium. Fa dos anys ja va sol·licitar llicència de construcció, però l’Ajuntament la va suspendre perquè les obres de clavegueram i la connexió elèctrica encara no estaven finalitzades. La junta de compensació –formada pels diversos bancs que es van fer amb els terrenys després de la caiguda de Sacresa– va iniciar a l’estiu les obres per donar per acabada la urbanització dels carrers i això ha permès que el Consistori doni llum verda als permisos de construcció.

El primer edifici que s’aixecarà constarà de 33 habitatges en un bloc de planta baixa més sis pisos. A la mateixa illa hi ha projectats cinc blocs similars i una piscina comunitària. De moment només se’n començarà a construir un, i encara no té data d’inici de co­mercialització, tot i que s’espera que aquests pròxims mesos di­versos promotors facin el mateix.

L’altra part que començarà a materialitzar-se a curt termini és un centre comercial a la zona sud del projecte urbanístic. Queda per sota de la Diagonal i la Ronda de Dalt, en el límit del terme municipal d’Esplugues amb l’Hospitalet. L’empresa belga Equilis va demanar la llicència de construcció al febrer i ara s’ha aprovat, alhora que la del primer bloc de pisos.

L’Ajuntament està convençut que el projecte és viable, ho justifica amb l’interès que tornen a mostrar les immobiliàries: “Si ho tornéssim a idear, potser no seria exactament igual”, reconeix el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Eduard Sanz, però no pensen fer marxa enrere. Estan disposats a executar el pla tal com es va aprovar fa dotze anys.

A més d’habitatges i un centre comercial, hi haurà una part destinada a oficines, que també es manté igual. La zona més propera al punt en el qual la Diagonal es converteix en autopista B-23 està prevista la construcció de dues torres de 23 pisos que en el seu moment van ser dissenyades per Ricardo Bofill. S’aixecaran al costat de l’emblemàtic restaurant Tres Molinos –que es troba en procés de convertir-se en un supermercat Lidl– i tindran una alçària similar a l’hotel Reina Sofía. Tot i que ja hi ha moltes oficines buides a l’àrea metropolitana de Barcelona, el govern municipal defensa que serviran per acollir empreses de valor afegit que “crearan oportunitats i ocupació per a la ciutat”, com en el seu moment va fer Nestlé, que va comportar l’aparició de diverses empreses del sector al seu voltant.

El projecte urbanístic creix amb una oposició veïnal que s’ha deixat escoltar des del primer moment. En el seu moment, diversos activistes van estar a punt d’ acabar a la presó per intentar parar les obres amb vistoses accions que van servir per fer evident el rebuig de la urbanització de la falda de Collserola en una època en què les grues eren una estampa habitual al paisatge metropolità.

Com que el pla no s’ha modificat gens ni mica, els motius per oposar-s’hi de la plataforma No al Pla Caufec –Porta Barcelona– continuen sent els mateixos: “El nostre model de ciutat és diferent”, resumeix Nayim Arguimbau, de 29 anys, un dels nous integrants de la vella plataforma, en la qual es barreja l’experiència dels veterans amb l’entusiasme dels joves. Els opositors critiquen l’“opacitat” i la falta d’informació al mateix temps que reclamen una “consulta ciutadana” sobre l’execució. El tinent d’alcalde d’Esplugues qualifica l’oposició al projecte de “minoritària” i tanca la polèmica de manera lapidària: “Nosaltres ho vam afegir al nostre programa electoral en diverses ocasions i sempre hem guanyat”.

Un dels principals punts de conflicte és l’impacte ambiental de l’operació urbanística. Els contraris al projecte incideixen que “Collserola necessita un coixí natural de protecció entre el terreny urbanitzat i el parc natural”. L’Ajuntament defensa que hi ha una zona especial de transició entre la part urbanitzada i el parc natural i considera que “serveix per dignificar una zona que abans estava degradada”.

Tampoc no estan d’acord amb el pla els veïns del barri de Fines­trelles, on es troba l’hospital Sant Joan de Déu, al costat de la nova zona on s’aixecaran els blocs de pisos: “Ens fa por que el projecte trenqui amb la tranquil·litat del barri i dubtem que tingui la capacitat d’absorbir bé tota aquesta quantitat de persones”, explica Marc Zarzoso, president de l’associació de veïns.

L’altra preocupació de la plataforma contrària al pla Caufec és l’impacte del nou centre comercial sobre el comerç de proximitat. Ocuparà 25.000 metres quadrats –similar a Diagonal Mar– i hi haurà cinemes, restaurants i botigues que fan tremolar la Unió de Botiguers de Esplugues. “El 30% dels locals comercials de la ciutat estan sense activitat, estem 10 punts per sobre de l’índex de desertització comercial”, alerta el president de l’entitat, Iban Salvador. Creu que la situació “empitjorarà” amb el centre comercial –que se sumarà a la desena de grans superfícies que ja hi ha al Baix Llobregat – i denúncia que l’Ajuntament “no ha fet cap esforç per millorar el comerç de proximitat durant els últims anys”. El Consistori es defensa assegurant que properament firmarà un conveni amb els promotors del centre comercial perquè prioritzin la contractació de veïns d’Esplugues i per utilitzar el nou espai comercial com una plataforma de suport i promoció de les botigues de la ciutat.

Més enllà del comerç, es planteja un problema de congestió viària important. La implantació d’una gran superfície en el punt que conflueixen Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona pot tenir uns efectes devastadors en la mobilitat d’una zona que ja pateix una circulació de vehicles considerable. L’aparcament del centre comercial tindrà 1.250 places, tot i que segons els informes elaborats pels tècnics municipals no s’espera que superi els 900 vehicles alhora. L’única actuació prevista en l’entorn és la construcció d’un accés a l’aparcament subterrani per sota de les vies del Trambaix, el principal mitjà de transport públic que passa per davant.

El nou barri per sobre de la Diagonal i la B-23 sí que disposarà de nous recorreguts viaris que facilitaran la mobilitat en un lloc que ja es col·lapsa en hora punta per les diverses escoles de la zona. Les obres trigaran entre un i tres anys. S’espera que llavors nombroses promocions ja estiguin en procés de comercialització. Mentrestant, l’Ajuntament haurà de batallar amb la plataforma veïnal, que ha iniciat una recollida de firmes per demanar al Consistori que ac­tualitzi els estudis d’impacte ambiental­, viari i social, perquè per ells els informes de fa més de deu anys ja no es corresponen amb la realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *