Editorial DIRECTA 260, 8 febrer 2012
Es mereixen un homenatge
Qui lluita perquè el planeta sigui un lloc on es pugui viure millor s’arrisca a ser perseguida, empresonada o assassinada. Són les paradoxes de la lluita social: la repressió és l’altra cara de la moneda de la mobilització popular. Mentre les aspiracions anticapitalistes no es rendeixen, la separació de poders de l’Estat esdevé un sol puny que colpeja tant com pot. Esplugues de Llobregat no és una excepció: els jutjats locals estan citant nou persones contràries al projecte urbanístic conegut com a pla Caufec per accions i manifestacions dutes a terme el 2007 i el 2009. Aquestes i centenars de persones han frenat, des de 1991, la destrucció de la muntanya del poble baixllobregatí i són part de les més de 70 imputades en diversos processos penals per accions on la desobediència era la norma. Han posat el seu granet de sorra perquè l’empresa promotora fes fallida i el projecte estrella de l’ajuntament del PSC s’esfondrés. Aquesta petita victòria popular fa que el sistema —aquest ens amb noms i cognoms on trobem empreses, jutjats, ajuntament i policia local i autonòmica— pretengui castigar nou d’aquestes persones amb peticions fiscals de 27 anys de presó (que comportarien l’empresonament directe de cinc d’elles), indemnitzacions de 5.670 euros i penes-multa de 300 dies (o 9.940 euros). La lògica ens diria que aquestes persones es mereixen un homenatge per contribuir a la preservació del pulmó natural de Barcelona i lluitar per impedir l’avenç impune del ciment i l’especulació urbanística a Collserola. La realitat és que la lògica del poder les vol a la presó.
